El patio huele a hierba seca, a hoja de naranjo y a tierra mojada. Sus árboles, aunque nos esperan más frondosos que cuando los despedimos en junio, como todos nosotros necesitan alimentarse del clamor de sonidos mezclados, gritos de niños, voces de adultos, carcajadas, mientras juegan con el viento y con los pájaros.

Volvemos a abrir las puertas del colegio para recibir esa "masa" de inquietudes a flor de piel. De ninguna manera queremos renunciar a la nube de latidos que cada día entra por ella con buen pie para inundar este espacio y convertirlo en un lugar donde todos nosotros podamos vivir plenamente.

Porque ... ¿podríamos vivir felices sin emocionarnos al leer, sin descubrir la escritura o el intríngulis de un problema, sin disfrutar de sentirnos apreciados, sin aprender a interpretar, a medir, a calcular, a contar ... ? ¿Puede alguien dudar que educar es crear una frágil obra de arte?

ABRIR LAS PUERTAS, SIEMPRE, SIEMPRE, SIEMPRE porque estamos ilusionados en nuestro compromiso de contribuir a que nuestros niños, niñas y adolescentes puedan ser felices. Nadie tiene más derecho que ellos y ellas a conseguirlo.
Bienvenidos a un nuevo curso.

Bienvenidos a un nuevo curso.

                                                                                                                                     EQUIPO DIRECTIVO


El pati fa olor a herba seca, a fulla de taronger i terra mullada. Els seus arbres, encara que ens esperen més frondosos que quan els acomiadem al juny, com tots nosaltres, necessiten alimentar-se del clam de sons barrejats, crits de nens, veus d'adults, rialles, mentre juguen amb el vent i amb els ocells.

Tornem a obrir les portes del col·legi per rebre aquesta "massa" d'inquietuds a flor de pell. De cap manera volem renunciar al núvol de batecs que cada dia entra per ella amb bon peu per inundar aquest espai i convertir-lo en un lloc on tots nosaltres puguem viure plenament.

Perquè ... podríem viure feliços sense emocionar-nos en llegir, sense descobrir l'escriptura o l'entrellat d'un problema, sense gaudir de sentir-nos benvolguts, sense aprendre a interpretar, a mesurar, a calcular, a explicar ... ? Pot algú dubtar que educar és crear una fràgil obra d'art?

OBRIR LES PORTES, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE perquè estem il·lusionats en el nostre compromís de contribuir al fet que els nostres xiquets, xiquetes i adolescents puguen ser feliços. Ningú té més dret que ells i elles a aconseguir-ho.

Benvinguts a un nou curs.

                                                                                                                            EQUIP DIRECTIU